|
La tía Cazurra cuandu corta las patacas pa facer lus cachelus,
córtalas muy pequeiñas. A la tía Cazurra, siempre que corta las patacas, pónsiyi una
ñubre nus ueyus y llénansiyi d'augua. La tía Cazurra deja'l cuchiellu nu cestu las
patacas y suena las napias cuna punta'l mandil.
La tía cazurra -pequeiña y cun una berruga na frente- siempre que
munga las patacas, acuérdase del sou Juanín.
Lus de Quintana decían que'l sou Juanín era lelu.
-Se fuera lelu nu me trayía tantus pardales pa casa...- cuntestaba la
tía Cazurra, que se llamaba Celestina.
Al sou Juanín llamábanyi "el Gatu". Juanín siempre andaba
pur lus payares y pur las tinadas a pardales igual que lus gatus. Lus gatus de
Quintana ya lu cunucían y nu se spantaban cuandu viyían asumar la cabeza de
Juanín llena de lliéndaras pur lus buquirones y pur lus michinales. Peru se un gatu
apillaba un pardal, marchaba curriendu, purque se remanecía pur illí Juanín, curríalu
a piñazus pa quitáyilu. Peru nu pasaba día que Juanín nu trayera pardales pa casa.
Güenu, a veces trayíalus cuirapues, peru ichánduyis pemienta y aju, güenus staban.
"Hoy ya nu trai Juanín pardales pa casa..." La tía Cazurra
limpia lus ueyus cuna punta'l mandil y corta las patacas ontavía más pequeiñas. La tía
Cazurra bien s'acuerda...
Juanín, cuandu cumía lus cachelus, tragábalus enterus. A Juanín
faltábanyi case todus lus dientes. Lus dientes de Juanín quedonun arremiscaus nu curral
del tiou Turcíu aqueilla vez que se andaba pegandu cun dos gatus pa quitayis un
pardal. Unu de lus gatus, cunu pardal na boca, fuei a metese pur entre las patas del
burru. Juanín quisu apillalu y...¡zas!, una coz, y lus dientes de Juanín, pal abonu. En
desd'aqueilla vez, Juanin, "el Gatu", tenía que tragar las patacas enteras.
Una vez quisu el demouñu que yi quedara un cachelu atrancau nu
gurgulón. La tía Cazurra espitouyi un fusu pu la boca abaju, peru el cachelu, nin
parriba nin pabaju. Cunque fuei a la calli dandu gritus. Fuenun lus vecinus a ver qué
pasaba, peru naide fuei capaz de sacar la pataca del gurgulón de Juanín. Ni siquiera el
tiou Ricardu, que yi quisu meter un furganeiru, peru, onque Juanín tenía la boca grande,
nu fuenun capaces d'abriyi las quijadas. Juanín, "el Gatu", púsuse amurau,
cayou del escañil pal suelu y murriou.
La tía Cazurra, que tien una berruga na frente y llámase Celestina,
limpia las napias cuna punta'l mandil y corta las patacas a cachines... |
|